24 d’abril de 2013

Escriure


Escriure m'ha permès anar dibuixant-me en un paper, malgrat que, per més bonic que hi vull quedar, sempre hi trobo el límit del meu talent. Escriure m'ha fet adonar què significa la llibertat, però, quan de tota ella he disposat, sempre m'han entrat en joc les pors, els dracs, i aleshores, tot de pensaments maldestres han deixat en evidència unes conviccions dúctils, desdibuixades, que m'han soterrat l'orgull sense cap pietat. Quan tens tota la llibertat del món per escriure, t'adones que tanta força no ets capaç de menar-la; quan l'ànima té tot el camp del món per córrer, et segresta la sensació de que no ets capaç de gaudir de tanta grandesa. Escriure, per tant, sempre m'ha fet sentir molt destraler, graponer, però lluito incansable per trobar l'adjectiu; i quan per fi trobo la veta, quan sóc capaç de dir alguna cosa, la vergonya que m'hi he deixat pel camí es veu mil vegades recompensada, quan tu em fas saber que m'has entès, que has sentit el mateix que jo, la figura abans desdibuixada, l'orgull abans aixafat, reïx per dir-me que no hi ha al món cosa mes bonica que seguir intentant-ho.