22 d’abril de 2013

Ni Cayenne ni constructor


Aquest matí ha vingut un personatge amb chándal al despatx. Fins aquí, tractant-se d'aquest país, tot normal. El senyor del chándal (no xandall, chándal!) no tenia pinta d'atleta i això m'ha fet sospitar. Ja sabeu que vestir chándal pel carrer només està permès als atletes d'elit, de la talla de Rafa Nadal o Usain Bolt, la resta dels mortals ho tenim totalment prohibit. Vull dir que, si un paio es presenta a un despatx amb chándal i no és un atleta d'elit només hi ha una probabilitat: ve a fotre't el pal.

Total, com no s'assemblava al Rafa ni al Usain ni a cap atleta conegut i marcava una panxa prominent, tenia els cabells greixosos, i portava un porta-folis sinistre, ràpidament he deduït que venia a fotre'm el pal, a cardar-me d'alguna manera. El nostre amic, no ha tret cap arma blanca ni negre però ha començat a atacar-nos de forma verbal, a començat a entabanar a la pobra Marta, la secretària:

"Hola que tal, es que estoy visitando administradores pa ver si sale alguna cosilla, lo que sea, lo que sea, algun remendillo (sic).... yo antes era constructor y me iba muy bien, tenía un Cayenne y to eh? (sic), però claro, con la crisis, me pilló el toro"

¡Fantástico hombre! Mira, no!, tu abans no eres cap constructor, ni tampoc tenies un Cayenne, i ara, amic del chándal, 'no saldrá ninguna cosilla'. No eres constructor, eres un Ninja que anava de constructor, amb vestit de Zara, sabates de punxa model Aladino i un Motorola V3. No eres constructor, com a molt eres l'encarregat de vendre-li al banc nínxols de cartró als quatre saltimbanquis que volien especular com tu. I no va vindre cap toro, es va fer justícia divina.

L'edifici de qualitat defectuosa que vas aixecar, abans, ja era del banc, i ara, també. El Cayenne, tampoc no era teu, era del banc, de la Caixa de Terrassa concretament. Al 2010 en va subhastar 25, entre ells, també hi havia el teu, te'n recordes?. No era teu, perdona, el vas comprar amb un crèdit personal a 10 anys, i no en vas pagar ni dos, tu 'pensaves' que era teu.

Mira chaval: jo no tinc cap Porche i tu no tens ni has tingut mai cap Porche, la vida és així. I ho sento amic, amic no-constructor i amic del no-Porche, no et donaré feina. No te la donaré, perquè la poca que podria donar-te miro de donar-li a gent professional, a gent com cal, a gent que no es presenta al meu despatx vantant-se d'haver tingut un Cayenne. I perquè a sobre, chaval, no ets cap atleta i em véns amb chándal.