4 de maig de 2013

Entre xarnegos i quinquis, una puntualització


El dia del partit Bayern-Barça, jugat a Alemanya, quan el partit estava a les acaballes, Jordi Alba, empès per la impotència de perdre 4-0 i donant mostres d'una estructura mental simple, li va llençar la pilota als morros d'un jugador del Bayern. Que això passi al pati del col·legi amb nanos encara per fer-se potser tindria algun tipus de justificació, no gaire, però tractant-se d'un jugador professional de futbol, fa lleig, fa poc senyor i sobretot fa quinqui.

A Twitter, la turba va començar a dir-li quinqui a punta pala a l'Alba i jo m'hi vaig afegir, diguéssim, però la sorpresa la vaig tenir quan algun Sucarrats o Valldeperas, o poseu el cognom ben català que vulgueu, va dir-li "xarnego": "Fotem fora a aquest xarnego", concretament. Aquest tuit em va tocar considerablement l'aparell reproductor i després d'untar-me diverses potingues per la urticària, li vaig fer saber a l'autor del tuit la seva confusió. Vaig dir-li que fes el favor de no confondre xarnego amb quinqui, però el nano, no va contestar-me.

Tot i que aquesta distinció entre xarnego i quinqui jo la tinc ben clara, hi ha catalanets, —normalment sempre són aquests que distribueixen els carnets de bon català, aquests que sempre me l'han negat—que ho foten tot al mateix sac, que barregen els dos conceptes.

—De porc i de senyor se n'ha de venir de mena, i per molta americana que portis o per molt Sucarrats que et diguis, no et fa més senyor que jo, que sóc un xarnego de puta mare, un López, però no soc cap quinqui, espavilat!.