2 d’octubre de 2013

Criteris d'empresa


Els divendres al vespre, com q'estic més acabat que La Paquera, em dedico a deambular com ànima en pena per la variada oferta que m'ofereix la meva estupenda TV. Em cruspeixo un documental —a quarts de dues de la matinada— sobre com seleccionen els alts directius a les grans empreses dels EEUU. El document, palesava que allà, s'estimen més agafar un candidat que hagi enfonsat com a mínim una empresa, que al candidat immaculat que no ha tingut mai aquesta experiència traumàtica. El perquè d'aquest mètode de selecció per a ells era evident, deien: «El directiu que ja ha enfonsat una empresa, o dues, té una experiència i un bagatge que nosaltres valorem molt. Per contra, el candidat que mai ha enfonsat cap empresa, té molts números d'enfonsar la nostra». No em digueu que no són collonuts.

Fixeu-vos que aquí, del candidat cobegem justament el contrari: que hagi acumulat com més èxits millor. Volem i valorem el triomf previ, amb l'associació evident que dimana d'«èxit» = més èxit. I així contraposades les dues visions del tema, penso, i no ser dir-vos amb seguretat quina és la millor estratègia a l'hora de triar el candidat perfecte.

En tot cas, atesos els actuals vents i astres desfavorables, potser la millor opció seria enfonsar d'una vegada per totes l'empresa on treballo, afegir-ho al meu currículum en majúscula i negreta: ENFONSADA BY ME!; agafar el primer vol a Los Angeles, i mirar d'entrar en alguna empresa d'aquestes tan modernes i tan collonudes de Silicon Valley. A cobrar una pasta per gronxar-me a la zona d'esbarjo, i després ja tal.