4 de novembre de 2013

La mandril demanda


L'endemà del derby —aquella cosa—, em llevo pel matí i videjo perplex un document gràfic que va penjar a Twitter el Sr. J.M. Aixalà. Aquí teniu el [vídeo]; no deixeu de veure'l, per l'amor de Déu. El document mostra com una mandril femella exigeix insistentment mitjançant uns crits descomunals ser penetrada pel mascle, per la part posterior. Els crits-demanda femenins són la metàfora de la crisi actual. L'actitud del mascle és de traca. Observareu que fa un ritual previ a la introducció que consisteix primer en uns capcinejos, després li dóna una lapa a la femella per tal de girar-la, i com aquesta es queda estàtica i bramant com una autèntica golfa, a ell no li queda més remei que buscar-la per la part posterior. Seguidament li entafora el nas a la síndria —això vindria a ser com per apuntar—, i després li dispara entre 6-8 trets amb la pistola. Els trets son consistents atès que adopta una posició corporal molt bona —diria que una mica marcial— i molt digne. Així no es pot fallar.

Després d'aquesta primera ràfega, el mascle se situa al costat de la femella, altiu, content per una feina que creu ha realitzat correctament. Ella no compateix aquesta opinió; segueix cridant més fort encara i pretén que ell li torni a penetrar la síndria a la major brevetat. El mandril mascle, pobre, comença a carregar el fusell amb prestesa. Però ella, —la molt barjaula— no està d'hòsties i inicia un atac furibund contra el mascle per fer-li veure que, o la penetra ja, o hi haurà problemes de desordre públic.

Ella té la síndria cada vegada més vermella i ara li posa just al davant perquè ell vegi la porteria amb claredat i xuti a barraca. El nostre mascle, es queda mirant al públic amb actitud torera i va dient que sí amb el cap, repetidament, com ho hagués fet el mateix Eric Cantona amb el coll del polo alçat, volent dir: ara li fotré un gol a aquesta bagassa per tot l'escaire. L'Eric li dona un parell de lapes, l'arreplega amb violència cap a ell, i comença a penentrar-la per segona volta. Amb massa dolçor potser —aquí el públic esperava una acció més contundent—, però clar, no hem d'oblidar que fa tres minuts que tot just ha acabat amb la primera part, a veure qui és el guapo que l'iguala.

Ella, encara no en té prou i renega després del segon gol, la molt puta. Serà cabrona!

Finalment, l'Eric Cantona, satisfet perquè ho ha donat tot, rep el reconeixement entusiasta de la grada, i es retira als vestuaris amb el cor inflamat per la victòria i amb l'aroma de síndria encara ennuvolant-li els pensaments.