6 de maig de 2014

Màxima difusió, please.


És dissabte i tinc hora a les 9:30 a la perruqueria Xtrem, que ja el nom posa nerviós, però tira, va. Vull fer-me un canvi radical, un disbarat, i així ho anuncio a Twira perquè se'n faci màxima difusió, demanant retuits a punta pala. La perruquera té el dia i encerta a deixar-me el serrell exactament on li he dit. Em deu haver deixat guapo de collons perquè quan surto hi ha una munió de persones a fora que comencen a aplaudir-me, i la veritat, un no és de pedra; en aquell precís moment decideixo que avui aniré a la platja a estrenar la temporada —un fet cabdal— i així ho anuncio tant a Twira com a Facebook; la resposta són 9 retuits i 25 FAV's, 4 DM's, 36 Likes a Face, tia, i 7 replys donant-me tants ànims que m'esveren de la hòstia, nens. Tothom està amb mi aquest matí, ho noto.

Normalment per fer un sol dia de platja, un sube-y-baja, m'agrada anar a Marina d'Or, prop de Castellón de la Plana. M'agrada per l'ambient familiar que hi ha, aquella cosa, i així m'oblido per un dia que la meva família està trencada i q'és una puta merda.

No, és mentida, lo del Marina, vull dir, aniré al Maresme. Agafo el Mercedes CLS del meu pare, i tal, el que té per quan vol molar 'normal' —per a quan vol molar a tópet en té un altre—, i surto a tota hòstia cap a Vilassar. Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt és la dels pericos, la que no té mar, ni UEFA, ni res. Bé, arribo al pàrquing del Club Nàutic i clar, entre el cotxe, i que porto José Luis Rodríguez El Puma a tota metxa, la tropa aquesta de les nautimoc ja comença a detectar que alguna cosa passa ahí. Amb mi, vull dir.

El tio de la porta del Club no sé què em diu del carnet i li dic que vengo de parte de Ricardito y que te manda muchos besos. El carnet, el carnet, quin carnet? Vés a regar, gualtrapa. Entro i demano la primera canya a una moreneta que té tota la pinta de ser convergent. Ho sé pel posat, per l'ordre amb què treballa, per la roba que porta, per com es mou, perquè sembla que sí però no, és convergent. Punto. La nena al principi fa veure que plou però abans que m'acabi la primera canya ja comença a tirar-me mirades diguéssim que poc netes, crec que vol veure'm sense samarreta. Una mirada més d'aquestes i aviso a un guàrdia! Ho ha d'entendre, aquestes coses no ajuden gens al procés al que estic sotmès per deixar els barbitúrics de gama forta; però en comptes d'arronsar-me, em menjo el primer diacepan de dia i me la trec, la samarreta.

Em sembla que aquesta vol alguna cosa perquè de cop se m'atansa i em diu: 'A aquesta canya invito jo, rei'. Però no en té prou, la cabrona, quatre canyes i un diacepan després em comenta que si vaig al gimnàs 'perquè es nota molt, guapo'. Això en termes de venda és el que es coneix com 'un cierre'. Immediatament li faig un moviment de contracció del pectoral, com dient, sats, i a partir d'aquí procuro tensar molt el bíceps quan trinco la canya. I el bíceps no va mai sol, al tanto, quan veu com tenso també el tríceps la tia ja es posa del revés. El cop secret d'un merdes de categoria és saber tensionar el tríceps i que la tal és quedi amb el tema.

Bé, la cosa és que la titi crec que té una missió. Ara surt de la barra amb un bikini de la mida d'un sugus i em diu que té calor, que si fem un bañito. Un bañito, quina cara més dura!

A mi la nena m'agrada, la veritat, entre les cuixetes, el cul, els pits aquests tan socialistes que té, i la cara de votar a CiU, m'entren ganes de passar per la vicaria i després fotre-li un equip de futbol. Jo porto una bufa interessantíssima però la nena té gana i no sé quantes mandangues més i sortim del Club Nàutic derrapant fort cap a casa dels papás, a dinar. La casa és la bomba. La tenen al costat de la del president Gaspart —aquella cosa—, que ja és mala llet, també. La casa és com les que surten al programa Vaya Casas! però en comptes d'haver-hi uns amos gilipolles, doncs no, aquests són normals. La mare treu una paella esplèndida i no tardo ni tres segons a fer-li una foto i penjar-la al Facebook etiquetant a la nena, clar, perquè vegi que vaig seriosament.

A la sobretaula la cosa ja es dispara. El pare comença a fondre'm a conyacs (3). Crec que vol que em forquilli a la seva filla avui mateix, perquè em fa gestos amb el cap, com dient; però no, jo no sóc d'aquests —em dic. El tema és que mentre el pare m'està donant la brasa amb el Procés, brasa nivell expert, mentre em confessa —per fi— que tota la família vota a CiU, que són molt de CiU —diu—, la filla es va passejant pel menjador només amb calcetes, i a sobre, la molt barjaula per la part del cul hi porta la senyera. Doncs mira, nena: Fins aquí! No puc estar més catxondo, és a dir: a mi la combinació CiU-cul-senyera em posa l'escamarlà súper teenager. Pugem a l'habitació —que té unes vistes siderals— i sense etcètera que valgui ja me l'estic calçant dreta contra la paret, ni amor ni hòsties, amb mala llet. He travessat la senyera com un campió. I tot comença a moure's, clar, tot tremola, les lleixes plenes de rèpliques de barquitus comencen a balandrejar. Quin festival, César, ca-bró!

Quan estic ahí, con fuelle, quan la situació ja està controlada, alço el cap i veig davant meu un pòster del Duran, hòstia puta, per què? I li dic: Hòstia, nena, per què? I em diu que perquè és 'una mica' d'Unió, només una mica. Que bonic –penso–, és una mica d'Unió, i què? Som de CiU, hòstia, endavant. Em trinco el segon diacepan perquè això no ho para ningú. Pillo el mòbil com puc, mentre encara tal, i escric per whatsapp al grup aquest de sonats on sóc un missatge curt, perquè la tinc on la tinc i no puc allargar-me: Nens, estoy dentro, cambio! Visca Catalunya! —ells ho entendran.

Gol.