14 de juliol de 2014

Meritxell Martell



Fes-te així a la pitrera, amor meu, que tens attention whore.

La primera vegada que vaig veure la Meritxell Martell (Vilanova de la Brasa, 1984 - ?) em van fascinar aquells ulls blaus de la foto-avatar de Twira. Uns ulls grans, plens de llum, d'un blau piscina càmping Toro Bravo preciós; i aquell vestit de nit negre palabra de honor, amb el qual et mostraves a l'avatar 766, Vergesanta, quin vestit per lluir a Twira, nena, com de chat ya, trobo. Més endavant, ja situant-nos a l'avatar 935, et recordo fumant, asseguda a la cadira, sensual, com dient però sense dir-ho, amb un estil afrancesat, potser també recordant una mica a la tiparraca aquella, la Lauren Bacall, però amb aires del Pla de l'Estany. Després, amb el temps, vet aquí que al millor grup de WhatsApp de la història d'Espanya, coses que passen, va caure la foto aquella on se't veu el frontón, majestuós, en tota la seva dimensió, i clar, després d'aquella visió, la meva heura ja no ha tornat mai més a escalar posicions, ja no s'enfila com antany.

Per situar al lector sobre la dimensió exacte de l'assumpte, diré que la senyora, o senyor, o el que sigui la Martell, canvia d'avatar unes 57 vegades al mes; para MOLAR, i per a demostrar que malgrat que el crani –sempre referint-nos a la part frontal– no té unes proporcions del tot ajustadas a derecho, té d'altres atributs que sens dubte poden copsar la nostra atenció. En l'avatar que té actualment, per exemple, –fixeu-vos-hi ràpid perquè volen–, podem observar una cabellera al vent, amb un gir de cap rabent, autènticament Timotei per favor, amb el qual demostra al mon, sense cap gènere de dubte, que podria protagonitzar el remake de Flashdance amb grans possibilitats d'èxit al mercat Americà. I dic l'Americà amb coneixement de causa, perquè en aquelles terres de Déu encara no la coneixen, si no de què allà tu RES.

Ella, la Meritxell Martell, la cosa aquesta, es mou per Twira amb una habilitat sorprenent. Ella, o ell, o tal, com vulgueu, va pontificant i cridant l'atenció als quatre vents, esculpint a pedra les seves dots en filosofia del tercer pis, lluint les plomes dels seus coneixements en qualsevulla de les matèries que siguin d'actualitat. I fa tuits i replies amb mala llet, no us penseu, la nena va amb mala llet i a fer mal, i si el mal el pot fer a coneguts i fer-se veure, millor, així la seva projecció de cara a Hollywood, per a rodar el remake, augmenta dia rere dia. Ella et va fregint, a foc lent, reply a reply, hòstia a hòstia, com el soroll infernal de la nevera, com un puny, com un martell, fins que la teva intel·ligència, ja sobre escalfada, et fa veure que la nana no gira del tot, i li fots un unfollow com una casa de pagès, esclar, i tornes a les teies i al whisky i als amics, tornes a néixer, per entendre'ns, q'és el que hauries d'estar fent en comptes de fer la cabra amb aquesta vedet de l'avatar.

Però aquí no acaba la cosa: la nena escriu, també escriu en un blog, la tia; fins i tot li publiquen alguna de les seves merdes, un símptoma evident de com està el país. I n'està molt pagada de com escriu, a tópet n'està, deu ser perquè fa poques faltes d'ortografia, un fet cabdal a l'hora d'escriure, sens dubte; com cabdal és posar-hi una mica d'ànima, Martell, que sempre la tens de vacances; truca-la al càmping, per l'amor de Déu, a veure si pot baixar a incorporar-se't algun dia, i així ets capaç de dir alguna cosa, filla meva.

Parlant d'escriure, i ara que ja et tinc més relaxada, ara podries dedicar-me un escrit al blog aquest tan xulo que tens, un escrit d'amor, amb la teva retòrica arnada, com aquells escrits que vas perpetrar en contra d'uns quants estimats meus. Encara els recordo els escrits, i els tuits, per lamentables els recordo, i per superbs, com tota tu, vaja.

Mentre t'ho penses, bombó, et suggereixo que baixis la intensitat a l'hora de fer la lagarta, que et passes el dia remenant la cua amb tot quant homínid, i cap el vespre, he d'obrir la finestra perquè ventili. I d'altra banda, i no menys important, deixa d'atacar a la gent, així en general, i a la meva en particular, of course; si fas bondat, amor, encara vindré un dia a banyar-me al llac aquell que tens allà, perquè em puguis veure el tors de lluny, de lluny, eh, tampoc te m'esveris ara; això si no et perds l'espectacle perquè t'estàs mirant el cul, que sempre estàs igual, Meritxell, que se't veu, i el tens bastant mono, la veritat, però tampoc n'hi ha per tant.