14 de febrer de 2015

El truc de l'amanida


A quarts de dues la Mònica fa sonar el timbre que vaig fer instal·lar a la portella del mur que dóna a tramuntana; fou oportú instal·lar-lo per evitar que el gos es fotés els convidats en mig del jardí abans que arribessin a casa. L'últim va haver de ser assistit pel servei d'urgències en un estat lamentable. A les finques aïllades s'han de tenir gossos que mosseguin, no aquestes bestioles tan horteres que passegen per la ciutat; els duen tan repentinats i guarnits que al final no saps si és un gos, o una mona de Pasqua. A Matadepera és del tot recomanable de tenir vigilada la casa perquè, amb tanta secular consanguinitat com corre pel poble, hi ha molt sonat que va saltant tanques. Després el que de matinada ha de fer una rasa a la riera per enterrar-hi tarat i escopeta ets tu. Aquí des que va marxar la benemèrita no pots refiar-te ni de l'alcalde. No hi ha un pam de net.

Lligo el gos a la pilona i surto a rebre la Mònica. Per ser la primera cita em ve molt curteta, molt fresca. Sempre he pensat que aquestes noies d'Unió Democràtica després de missa van directes al pub a veure què troben. Primer van a tranquil·litzar l'esperit a l'església i després busquen un mascle que les beneeixi. Aquesta dreta catalana d'ara amb la fe ja només s'hi maquilla. Hem quedat que jo cuinaria un arròs a la cassola i així que es posa còmoda li demano sisplau que m'ajudi amb l'amanida. Li he preparat un bol amb enciam cobert d'aigua i al costat hi té tot d'ingredients per anar muntant l'entrant a la safata.

Mentre la Mònica va fent el que pot, jo m'he abaixat els pantalons i m'he tret la peça de roba més íntima, quedant-me només amb camisa i amb una pruïja per atendre. En silenci, m'hi atanso per darrere, i amb un to de veu que fins ara no m'havia sentit mai, molt bruscament, li dic: —Però què fas!? Però què estàs fent!? Així no, així no es fa, collons! Aquest truc no m'ha fallat mai. La nana, pobra, s'espanta tant que a punt està de tirar la safata a terra. Aquest crit no se l'esperen de cap manera, i menys a una primera cita. Molt amoïnada pel fet de no ser conscient de què ha fet malament, del tot confusa, abaixa la mirada i de sobte veu una possible sortida. Es troba el meu arbre erecte i majestuós, esplèndid, veu la part més comestible de mi en disposició total a rebre, i en aquell precís moment s'adona que Déu li ofereix una sortida digna al seu error; una salvació directa a l'embolic on no caldrà mantenir cap conversa. La noia d'Unió fa un petit capcineig d'aprovació, i enduta per una força inexplicable i fora del tot control, es vincla per agafar-se a la boia. Quan començo a notar com m'estima, mentre observo com la Mònica es redimeix cristianament a través del meu mànec, miro de cua d'ull com rosteix el sofregit amb els escamarlans que m'he fet portar de plaça, i per a no tenir cap disgust mentre se'm mengen, abaixo una mica el foc fent un petit gest amb el colze.