27 de març de 2015

El gimnàs


Tancar-te en un local climatitzat per exercitar la musculació és de gamberro, per no allargar-me. Tota pedra fa marge i cada nou gimnàs a la ciutat fa més basarda que l'anterior. Estar musculat només serveix per a dues coses: per fer el gualtrapa a la platja, i per pujar bombones de butà si vius en un setè pis. Ambdues coses lamentables. Les persones civilitzades tenen gas natural a casa, i a la platja s'hi va cobert amb un llençol i encerclat amb una tanca de cinc metres, per a no veure a ningú i sobretot per a no haver de relacionar-t'hi. Pagar un gimnàs per anar-hi a suar és un acte contrari a la intel·ligència i a Déu, exactament igual que pagar per veure a l'Espanyol; o el que és pitjor: pagar per veure'l fora de casa. Quin desastre!

Un home de veritat surt a fer esport a l'aire lliure i preferiblement nu. Jo sempre surto nu i mai més tard de les sis de matí. Quan vaig al gimnàs hi vaig a llegir a Kant i a Tolstoi, només llegeixo a grans autors i a mi, valgui la redundància. El tio més llest d'un gimnàs et fa quinze errors de sintaxi en una redacció de tres línies; això t'ho fa el llest, després ve el ruc. A mi el meu gimnàs em paga per anar-hi. Com a client em paguen 4.500 euros al mes: 4.000 per alfabetitzar els clients recitant els clàssics i 500 per guapo. Les tinc a totes mig tontes, i el director del gimnàs —q'és una guilla— ho sap, per això em paga. Ahir van caure dues noies ben maques just davant meu, amb el rotllo de llegir a Kant i les mirades d'intel·ligència màxima que els hi envio se me'n van a terra, pobretes. Van totes amb el nas vermell.

Al gimnàs s'hi va a llegir, i si s'escau, a cantar les absoltes als caiguts a la classe d'spinning. El lloc més tenebrós de la Terra és una sala d'spinning, seguida molt d'a prop per la sala de musculació. No ha sortit cap idea mínimament defensable, d'una sala de musculació. L'únic exercici que un home ha de fer en un gimnàs és aixecar el braç perquè et duguin un altre cafè. Un home com cal també pot anar a prendre vapor calent, però sempre fumant i com a molt deu minuts, sense encantar-se. Dutxa freda i després al hall, a seguir llegint, a fer mitjana amb tant bàrbar. He comprovat que llegir a Tolstoi i veure una nena mona tota suadeta em posa molt marrano; m'entren ganes d'aprofitar la lubricació natural que li ha donat l'esforç per a penetrar-la. Que porc que em poso, per l'amor de Déu. Normalment aquest impuls tan teenager queda anul·lat perquè Lev Tolstoi em captiva amb algun passatge excepcional i m'oblido de les malles grises suades per la zona de la síndria. I si Tolstoi no em treu del cap la pruïja, em poso a resar. La cosa principal és no fer esport al gimnàs.

Si vols aprimar-te: llegeix. Primer es crema el greix del cervell, pensant, i després ja podràs sortir a córrer i a fer flexions. La gent ho fa al revés, com tot, de fet: vol aprimar-se fent exercici sense haver llegit les obres completes d'Eugeni D'ors i després passa el que passa: que acaben al gimnàs pagant per suar. No hi ha res més espantós que un home amb camisa marcant pectorals, per no parlar dels que marquen quàdriceps amb bermudes. Al gimnàs no hi has d'anar a fer res, tret d'anar-hi a escoltar-me, i sempre en escrupolós silenci i prenent notes.