10 de març de 2016

Messi


Ara feia dies i he tornat a veure [Messi es un perro, un enfermo]. Mireu-lo, és un document necessari per comprendre la magnitud de la cosa: «... Messi hace esfuerzos inhumanos para que aquello que le hicieron no sea falta, y para que tampoco sea amarilla para el defensor». No és cert que Messi vingui d'un altre planeta. Per més que ens ho repetim, per bé que ens agradaria com a explicació senzilla i econòmica, Messi no va néixer a Arenys però no ve de gaire lluny. És natural que vulguem simplificar allò que no és explicable, és més directe i ens deixa més satisfets pensar que un meteorit el va encastar en mig d'un camp a prop de Rosario i que una parella jove el va recollir, però no és cert: Messi és humà, i aquí rau el fet inexplicable. Messi és un gos i un malalt perquè els humans —com els gossos— ens deixem vèncer per les obsessions i emmalaltim amb elles. No fa gols amb la mà, ni amb el pit, ni les faltes te les pot tirar fortes a l'escaire, o fluixes fent una paràbola impossible que venç la barrera i llepa el pal, ni anestesia el millor porter del món abans de tirar-li suau just per sobre, ni li trenca la cintura a tota quanta figura hercúlia, no fa res de tot això perquè sigui habitant d'un altre sistema solar, ho fa perquè és humà, un humà obsessionat. Messi no sap parlar, ni cantar, ni menjar; no el convidis a cap festa, ni li facis fer discursos, ni l'atabalis gaire amb tàctiques; no li passis vídeos del contrari, no li diguis quants gols porta, ni quan li queda de contracte, ni què voldrà fer quan plegui, no el molestis, sisplau; amb Messi no cal trobar un adjectiu, quan es mira un espectacle d'aquestes dimensions es fa en silenci, s'aguanta la respiració, es riu, es plora, et poses les mans al cap i després li fas un petó al front a l'ésser humà que t'agafi més a prop, però no diguis res, deixa'l.