Diccionari contra la postmodernitat



Malgrat que el meu camí cap a la irrellevància total aconsella un capteniment exemplar, no puc deixar passar aquest carnatge contra les columnes que fins fa quatre dies subjectaven el meu món; que també és el teu, amic meu. Aquest «Diccionari contra la postmodernitat» només pretén posar llum —amb paraules planeres— a les expressions i conceptes que la cultura de masses us ha enfosquit quan eren brillants, i us ha pintat de rosa quan començaven a descompondre's. 


Hiking

Caminar disfressat.

Fast hiking

Caminar disfressat i ràpid. 

Trekking 

Caminar diversos dies amb material tècnic que no necessites.


Quarta onada del feminisme

1. Cosmovisió que fa de la vivència del gènere una feina a jornada completa. Nota. A Judith Butler no l'ha llegida ningú perquè és inintel·ligible. Ho diu Douglas Murray i ho dic jo. El resum de la seva tesi relativista és un galimaties envitricolladíssim per negar la biologia. I per negar la biologia certament has de donar moltes voltes.
2. Ideologia que ha aconseguit col·lectivitzar la responsabilitat moral d'un grup força gran de tarats mentals cap a tres mil nou-cents milions d'homes. 
3. Definició del feminisme de la quarta onada per una dona intel·ligent (Marina Porras): «La negació de la diferència i dels efectes de les dones sobre els homes —i viceversa— és la realitat manicomial on som ara, que ha fabricat homes de bona fe treballant la seva masculinitat per no ser els mascles depredadors que no han estat mai i dones que abanderen el discurs de l'empoderament però s'avorreixen com a ficus amb els nois del consentiment.»


Felicitat

1. Engany vaporós.
2. Simfonia de la confusió que normalment no és res més que la contemplació de les bombolles de la teva vanitat. 


Classe mitjana

La majoria de la societat viu instal·lada en la creença que pertany, i dreta llei, a la classe mitjana. La classe mitjana havia estat la font d'or de l'economia de mercat. Però la classe mitjana d'ara només és el refectori on mengen les classes superiors. Analitzem-ho[-i-nos-oi]. Per tal de verificar si som integrants d'aquesta tribu, de primer hauríem de concretar què entenem per classe mitjana. De classe mitjana n'és tot aquell qui no té la necessitat de consultar l'extracte bancari en sis mesos, i que quan ho fa, ho fa amb la tranquil·litat de qui se sap a redòs d'unes xifres confortables. La diferència entre els representants de la classe mitjana i la classe alta és que la classe alta no consulta mai els comptes, perquè l'economia no és el seu problema, sinó el poder. A més, la classe alta necessita d'un tercer, d'un professional, per saber per on són. 
Ni tu ni jo som de classe alta, és evident, però és que tampoc ho som de la mitjana, i no és cap deshonor. Tu ho havies estat, però ja no ho ets. A finals dels noranta, quan la despesa supèrflua encara no havia entrat al teu cervell com un coet, eres de classe mitjana-baixa. La classe mitjana-baixa d'aleshores estava formada per individus que no tenien problemes per posar el plat a taula i disposaven de romanent suficient per canviar completament la teulada de casa seva. 
El sistema de poder, dominat per les classes altes i mitjanes-altes, no només absorbeix de forma legal la plusvàlua del teu treball excedent (per dir-ho a la Karl Marx), sinó que de la teva remuneració (encara que sigui justa dins d'un marc general d'espoli) també te'n manlleva el possible estalvi a través d'uns mecanismes publicitaris molt sofisticats. Actualment, la teva capacitat d'estalvi es veu destruïda per una sèrie de paranys-miratge que desvien el teu estalvi cap a la possessió d'objectes. És a dir: els diners, ja no els hi tens, al compte corrent, sinó que han fet un saltiró al compte corrent de les classes altes i mitjanes-altes a canvi d'uns béns i serveis que t'han transmès i que no necessites. Són uns genis, i en comptes de criticar-los com ho fa l'ignorant, hauríem de postrar-nos al seu pas.
La tesi principal dels rengles precedents és que l'smartphone t'ha fet un downgrade de classe. I amb el teu millor somriure, fruit de creure't una persona important, has iniciat un vertiginós descens cap a la classe baixa-alta. L'import de la teulada nova, una reparació que serà del tot necessària perquè els teus fills no es mullin quan plogui, l'has invertit en Netflix; HBO; l'últim iPhone de 1.100 € perquè té una càmera increïble que utilitzaràs per fer fotos de màxima resolució a plats de menjar que et serviran en restaurants on t'estafen; en la quota d'un gimnàs que fas servir per córrer a la cinta malgrat que al costat de casa tens un parc de quatre quilòmetres ple de roures i alzines i pollancres altíssims; en material esportiu de primera qualitat que utilitzes per sortir a comprar el pa; en un viatge contractat per internet que t'ha fet dormir tres dies en el pitjor llit d'Europa, a tu i als teus fills i a la teva dona; en compres a Amazon que han disparat el tancament de totes les tendes del teu barri —o s'han orientalitzat— mentre et penedies d'haver-les adquirit abans de rebre-les. I en fi, què més vols que el digui que no sàpigues, crec que no vols aturar-te a pensar perquè tens molta feina a consultar la darrera rucada que ha dit a Instagram un senyor amb hidrocefàlia que viu tancat en un 8è 3a i que només baixa de casa per assassinar animals de companyia petits i perduts. 
Actualment la classe mitjana com a tal no existeix, només sobreviu la classe mitjana-alta. La qual està situada just dessota de la classe alta i tant l'una com l'altra tenen uns maldecaps molt diferents dels teus. Mentre tossudament contractes via telèfon intel·ligent l'últim objecte que creus que necessites, fes-te aquesta pregunta: Puc canviar la teulada de casa meva? Canviar completament la teulada d'una casa, jàsseres i biguetes incloses, pot rondar els 36.000 €. Per cert, tens una casa, o vius al replà de l'assassí del 8è 3a? 


Twerking

També dit «perreo», és una manifestació explícita i crec demana a crits una verbalització directa i poc hipòcrita. Si el cul exposat en pantalla està bé, vas quedant-te idiotitzat fins a assolir un estat vegetal, paralitzant, i a sobre amb una erecció incòmoda, perquè no estaves preparat, i per tant absurda. És com veure un cul dins d'una rentadora. Hipnòtic però idiota. Un ball que pretén activar-te sexualment però sense deixar clara la finalitat. T'interpel·la, però d'una manera categòrica, massa aspre: aquí hi ha aquest cul que t'agrada i te'l moc i tu voldries penetrar-lo, o menjar-te'l, perquè una cosa que t'agrada i es belluga vols aturar-la d'alguna manera. Només puc entendre el twerking com a part d'una trama —diguem-ne alegre— d'una pel·lícula pornogràfica. Ras i curt: són dues pilotes de bàsquet en moviment simultani que et convoquen a una trampa.