Algú va dir que Déu és a les casualitats. Jo m'estimo més creure que les connexions que he tingut amb Jesucrist són senyals. Senyals molt evidents.
Amb dinou anys vaig comprar-me el primer auto. Un Ford Fiesta molt tronat, però que jo m'estimava molt i que el sentia com un cavall de carreres. L'auto funcionava perfectament, oimés quan el treia de festa major, no va fallar-me pas mai. Tenia detalls de vell, com per exemple una porta pintada tal com ve de fàbrica, una mena de gris entristit; o bé els llums del panell d'instruments, que no van funcionar mai, i a les nits, si era molt fosc, havia d'imaginar-me a quina velocitat circulava.
Jesucrist és als detalls i volia comunicar-se amb mi la nit que se celebra el seu naixement. Una nit de Nadal, a quarts de tres, baixava del Celler de Matadepera cap Terrassa amb l'auto ple de cosins contents. La nit de Nadal, era tradició agafar una bona mona, amb els cosins. Quan vaig enfilar la llarga recta, a l'altura del Club Egara, els llums del panell d'instruments es van encendre de cop, després de no haver funcionat mai, es van il·luminar com uns focs artificials, esclatant directament als nostres cors eixamplats per l'alegria del beure i de ser jove. La llum del panell era fonamentalment blanca, amb algun indicador blau; una llum lluent, però també càlida, com si volgués dir-nos alguna cosa. Ens semblà del tot protectora, patriarcal, a banda de profètica. Els llums van funcionar tres dies seguits i van tornar a apagar-se per sempre més. Tres nits que vaig sentir-me connectat amb un personatge que sempre m'ha fascinat, perquè considero que Jesucrist fou el primer a introduir el pensament d'esquerres al món; el pensament d'esquerres veritable, vull dir.
Bon Nadal.