15 d’abril del 2013
Avui m'ha trucat un amic
Hi ha amics que poden passar quatre mesos sense tenir-hi cap contacte i despenges el telèfon i és com si fos ahir que hi parlaves, perquè, hi ha amics amb els que no has de quedar bé ni res que s'hi assembli, no has ni de pensar en ell si no vols, no tens cap deute, no has de fer cap cosa que no faries, només has d'estimar-lo a la teva manera o com collons es digui això que a vegades el trobes a faltar. Hi ha amics que són tot el contrari d'un maleït compromís. Un amic és un company que tens allà i que et truca quan li surt dels pebrots i tu no hi pensaves que trucaria i tota la hòstia aquesta que té a veure amb quedar bé; i despenges el telèfon i li preguntes que què collons vol. Amb un amic hi sopes si et va bé, amb un amic parles del que et surt del nas i li dius que és un imbècil perquè tens mal dia i saps que el pobre se la menjarà doblegada i punt. Perquè sap que ha fet l'imbècil i tu no tens el dia perquè ell, que és el que t'entén millor de la Terra, no sàpiga que avui li toca aguantar el teu caràcter de merda.
Un amic de veritat, el molt fill de puta et trucarà perquè l'ajudis a fer un trasllat —a sobre el molt cabró està foten trasllats tota la santa vida perquè no sap encara on dar-la— i a tu et rebentaran els pebrots i li diràs que és un gos i que pari quiet d'una vegada i aniràs a ajudar-lo com un sofert imbècil, i quan portis 5 minuts de trasllat estareu parlant de les collonades de sempre que us fan riure d'allò més i tal, i res, estaràs bé i t'ho passaràs mig bé tornant a cavalcar amb els seus putos mobles de l'Ikea que fot 15 anys que els té i tothom diu que són una merda però allà estan, com una rosa, a sobre de la teva contrafeta i vinclada esquena una vegada més, y lo que te rondaré morena.
Un amic li fa senyes al barman quan tu no el veus perquè no et posi la darrera copa que has demanat perquè sap que amb aquesta copa i la bufa que portes vas directe a les roques. La castanya és sensacional però ja està bé, amic —pensa.
Aquest amic em va amagar que li havia sortit un tumor i fins que no va estar operat i li van treure la merda aquesta que li va néixer del no-res que no va trucar-me per explicar-m'ho, el molt cabró. No es pot ser més ben parit, la mare que el va matricular. «—No volia que et mengessis el tarro, ja me l'he menjat prou jo». Es pot ser més refotudament ben parit?
La cosa és que la molt barjaula m'ha trucat avui per dir-me que ha llegit el meu darrer escrit, un que parlo del cul d'una paia que estava tant bona que vaig tenir un sinistre amb el cotxe un dia que li repassava pel carrer la part posterior, i tal... Despenjo i el cabronàs em diu que li ha encantat i que cada dia escric millor i no sé quantes coses boniques més; feia un mes que no parlava amb ell i m'ha fet una il·lusió de ca l'ampla. I sé que m'ha trucat perquè li agradat l'article, i sé que em llegeix quan li surt dels pebrots i tot d'una deu haver pensat vaig a trucar a la bèstia parda, vaig a trucar a l'imbècil social aquest i li vaig a dir que m'ha agradat l'article. La cosa es que fot mil anys li vaig parlar del cul de la catxonda del dimoni i el paio ha flipat amb la història perquè diu que fot mil anys ja l'explicava igual.
M'ha dit també que porta no sé quants mesos entrenant per anar a la cursa aquesta de mountain bike que van pel desert foten la cabra 200 kilòmetres cada dia i no sé quantes putades més. S'ha de tindre poca feina i estar com un llum de ganxo per anar a fer la cabra al Marroc amb un bidonet d'aigua i quatre barretes d'aquestes que després tens uns problemes intestinals que no hi Déu que t'aguanti. Vés a fer la cabra, home! —li he dit. Vés a fer la cabra i passa'ls a tots per sobre de part meva, collons! Que està en forma m'ha dit. Aquest quan diu que està en forma vol dir que acabarà pels seus pebrots encara que s'hi deixi les dents i la poca matèria gris que li queda al cervell de cabra montesa que té. Que tinguis sort home, si et fa il·lusió fer la cabra, vés a fer la cabra. Acaba la cursa i porta'm un regal, no sé, alguna cosa estranya del desert, no tinc ni puta idea que collons hi ha al desert a part de sorra calenta i sonats com tu. Portem un regal un punt, que ja saps que el meu pare no me'n va portar mai cap i aquest es un tema que em té encongit el cor.
Vés a la merda Ignasi! No et puc estimar més, cabró.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)