18 de gener del 2015

La nit s'acaba


La nit. Sovint promesa. Sovint l'esca del pecat. Sovint l'excusa. Sé que només puc culpar-te d'estar feta de silenci, de vestir fosca i esdevenir abric amable de l'excés, que sempre ha estat meu. La nit se m'acaba. El desig d'agradar-te, se m'acaba. El teu clam i el teu dolç engany em pesa. Podria seguir provant-te, podries seguir oferint-me somni, podria seguir creient-m'ho. Però la nit ja no és meva, i el cos se'm queixa. T'agraeixo la música, la brisa, t'agraeixo el silenci quan m'asseia a la freda escala de pedra. T'agraeixo aquesta il·lusió tan ben servida. Et deixo. I ja només viuràs en mi per explicar-te, només seràs record on fer valdre les victòries. N'amagaré presumit les derrotes, que també hi foren. La nit s'acaba, i vindré a veure't només per enganyar-te, darrere l'espiera; tan pagada de la teva joventut, tan distreta i enlluernada amb llums de colors, segur que no t'adonaràs que ja m'he fet gran per a tu.