9 de febrer de 2018

Carta als presos polítics



Benvolguts,

Entre els segles XI i XIII van viure a Occitània (de forma principal al Llenguadoc però també a la Provença) una mena de cristians purs, anomenats càtars —també dits Bons Homes—, que abjuraven de les elits catòliques, per corruptes i podrides. Aquests monjos humils eren molt estimats pel poble ras, atès que —malgrat ser monjos cristians— treballaven en oficis artesans per guanyar-se el pa com qualsevol altre, eren bons metges, ensenyaven al poble el missatge de Crist en la seva mateixa llengua planera (vernacle), apostaven per la igualtat entre home-dona, no acceptaven béns ni prebendes, i finalment —una característica extinta actualment al Principat—, els estava completament prohibit de mentir; de fet, no s'ha trobat —mil anys després— cap prova que indiqui que cap Perfecte o Perfecta (nom que rebien els capellans càtars) ho fes mai.

Davant del poder (en forma d'estima) que els càtars tenien sobre el poble d'aquestes contrades (les esglésies catòliques eren totalment buides de fidels), el papa Innocenci III ordenà una croada contra ells. El llegat del papa entregà una carta al comte de Tolosa, Ramon VI, protector dels càtars, que deia literalment el següent: «Si acceptes les nostres condicions, fill meu, després d'abjurar de l'heretgia i de sotmetre't a la nostra obediència, respectarem el teu honor. També ens cuidarem d'impedir que se't causi qualque dany, sempre que ja siguis un pecador penedit.»

En llegir la carta, i espantat com estava per les tropes que sotjaven Tolosa, Ramon VI entregà la seva i sis fortaleses més.

El que desconeixia Ramon VI és que el llegat papal duia a sobre una altra carta molt diferent de l'anterior, en què s'ordenava el següent: «... Pel que fa al comte de Tolosa, de res li valdrà que ofereixi les reparacions obligades a nós i a l'Església, esteu obligats a fer-lo patir el jou de la penitència. Feu-lo fora de les propietats, i feu el mateix amb llurs còmplices...»

El 18 de juny de 1209, Ramon VI s'entregà al sacrifici. Amb el tors nu, espellifat, descalç, amb un llaç al coll i un ciri encès a la mà, el dugueren al temple catòlic de Saint-Guilles; allí l'esperaven tres arquebisbes, vint bisbes i més de cent soldats catòlics, a banda de multitud de súbdits.

El llegat Milton, començà a assotar-lo amb la mà esquerra, mentre amb la dreta l'absolia ensems. Va rebre trenta cops molt durs a l'esquena i el coll que el deixaren ben ensangonat. Malgrat que no va gemegar, si jurà que a partir d'aquell moment seria fidel a l'Església Catòlica Romana. Fou tan profund el penediment, que el comte de Tolosa encara va afegir: «—Eminències, desitjo que m'accepteu com a croat en la vostra empresa contra els heretges.»

A partir d'aquell moment, els càtars van ser cremats en immenses fogueres, anihilats completament d'Occitània; van quedar-ne quatre que foren acollits al santuari de Queralt i a Solsona.

L'estat espanyol també té escrites dues cartes, sempre ha tingut escrites dues cartes. I totes dues romanen escrites des del principi.