6 de febrer de 2014

Golf Infantil


A ple hivern, el coneixereu a primera vista perquè porta un moreno a la cara que sembla que visqui a la cafeteria de Baqueira Beret. Però és fals, el moreno, en realitat al costat de casa seva hi ha un local de raigs UVA on s'hi deixa el sou —el molt imbècil. A banda del moreno hivernal intens, que tela, va guarnit de campió mundial multimarca. De llibre. Ja està bé vestir endreçadet, fill, però no cal que portis cada dia una pancarta al pit.—Sí, sí, Belstaff, Belstaff, ja t'hem vist, home, ja t'hem vist!—. El noi no en té mai prou a l'hora de destacar. Per acabar d'amanir-ho, també porta unes ulleres de sol de color blanc que li proporcionen un contrast impactant amb el seu moreno. Un merdes de primera categoria.

Estic parlant del senyor Golf Infantil.

El papà de Golf Infantil, al centre de la vila hi té una corredoria d'assegurances que funciona com unes cuixes, i el nen va tirant de veta des que va néixer. Quan ja vam tenir l'edat per comprar-nos un cotxe, tots vam fer el que vam poder. Jo, per exemple, vaig comprar-me un Ford Fiesta 1.1 Ghia de segona mà (Ghia, xaval). En canvi, el nano, per tal d'impressionar a totes les sagales de la seva mena, va implorar-li nit i dia al papà que li comprés un Golf GTI 16 vàlvules; li va estar donant la brasa un any. Aquell cotxe era el que cobejaven tots els nens de família benestant de l'època. El papà del noi —amb bon criteri— li va dir que de GTI 16 vàlvules ni parlar-ne, que si volia li comprava el Golf 1.6 CL, és a dir: el Golf Infantil.

El dia del l'aniversari de Golf Infantil el seu papà el va portar al concessionari i li regalà el Golf 1.6 CL/Infantil. Només sortir de la Volkswagen, el nostre home no va anar a ensenyar-lo ni a la família ni a la colla: va córrer directe al planxista, al 'meu planxista', concretament. Les ordres que li donà foren clares: treu-me totes les marques exteriors i interiors que recordin que és un CL. Després, li féu canviar els pneumàtics per uns més amples, va fer-li posar la placa original de Golf GTI 16 vàlvules al darrere; la placa GTI a la graella del davant; va posar també el GTI a la guantera del copilot, va comprar catifes noves GTI pels peus, i per finalitzar la jugada mestra, va enganxar un adhesiu gegant al vidre del darrere que hi deia: 16 SOUPAPES.

16 SOUPAPES, nens, això no té nom.

Al cap de dos anys, Golf Infantil encara anava fent el pinxo per la ciutat amb el seu súper vehicle fals. Coses de la vida, a la meva feina van començar a pagar-me un sou decent i vaig comprar-me un Golf GTI blanc; aquell cotxe que va patir l'atemptat explicat en l'article anterior [aquest]. Golf Infantil tenia enganyades a totes les pijas de la ciutat i a tota la seva colla, però a mi, NO.

Arribo a un semàfor en vermell de la Rambla i em trobo a mà esquerra, en paral·lel, al Sr. Golf Infantil als comandaments del seu Golf Infantil i amb les ulleres de sol blanques posades. No podia deixar escapar l'ocasió de parlar amb ell. Me'l quedo mirant i somric:

—(li faig signes a les mans) BAIXA LA FINESTRA!
—(baixa mitja finestra) Sí?
—Et xupa molt, o què?
—Eh... sí, sí, xupa, xupa.
—Que tal les setze vàlvules, bé, no?
—Sí... sí... la veritat és que tiba molt.
—Tiba molt, oi? Conec al Salvador! (començo a donar copets de gas)
—Quin Salvador?
—El planxista, nen, el planxista.
—(comença a pujar la finestra) ...
—Estàs moreno, eh, bandarra!